04/01/07

els amics de Barcelona

LA XAFARDERA

La Xafardera torna a mirar pel balcó. Hi esteu tots convidats, el primer sopar per arrambar-se a la balconada, guaitar els veïns i fer-la petar fins que marxi el sol (que l'edat no perdona!).

LA XAFARDERA JA US ESPIA!

Sigueu benvinguts/des a això que és un blog però fet a la meva manera i sense gaire manya. La intenció era trobar un espai on deixar anar la imaginació, però he preferit que cadascú hi tingui el seu racó, que sigui un punt de trobada de tots els parents i parentes, amics i amigues a qui no sempre puc veure tant com voldria! L'he batejat amb el nom de la xafardera perquè jo sóc xafardera, tu ets xafarder/a i la xafarderia domina el món: hi ha xafarders de finestra, xafarderes de botiga, hi ha xafarders intel·lectuals, hi ha xafarders de noves emocions, hi ha xafarders discrets, xafarders que només xafardeguen en la vida dels altres, d'altres que són xafarders a sou... Doncs això, per als/les que us considereu xafarders (de la mena que sigui, del color que sigui, del sexe que sigui)... AQUEST ÉS EL VOSTRE BLOG!!! Ja sabeu el que us dic sempre: CARPE DIEM ET HOMO ERECTUS

"la xafardera" by Pablo Lebowski

"la xafardera" by Pablo Lebowski
aquí em teniu, posant per vosaltres. La foto ho diu tot, per això només puc donar les gràcies a en Pablo Lebowski i a la Raque per ser amics meus i per haver-me tret molt millor del que la "model" donava de si!!!

EL MEU POBLE

EL MEU POBLE
Calldetenes és, com saben tots els historiadors, la capital real d'Osona (pressions des de l'Ajuntament de Vic i del Bisbat - que anar combregant estan forrats - han impedit que es divulgui en els llibres d'Història). Quan a Vic van aprendre a fer llonganisses, nosaltres ja els havíem ensenyat com vendre-les més cares, els havíem dit com fer remeis per les úlceres, les puces (que en tenien forces, els vigatans!) i moltes coses més que no diria per no mostrar la ignorància que corria per Vic en aquells temps primigenis: en fi, Calldetenes sempre ha estat un poble de comerç. Si dic això és perquè és en terres de comerciants on es creen les grans coses i les personalitats pròpies. Calldetenes és un poble amb personalitat, i no li cal anar a la moda, ni seguir tòpics, ni parlar amb les mateixes paraules que els altres. Calldetenes és un paradís perquè encara és ell, i si és així és perquè nosaltres en formem part.

EL MEU ÍDOL (1)

EL MEU ÍDOL (1)
No cal ni que digui com es diu, no? Per si de cas hi ha algú que està despistat, no es dedica al voleibol, sinó a la F1. Per què és el meu ídol? Pel seu esperit de lideratge, pel seu afany de superació, i per com ha gestionat la magnitud de la seva gesta! FORZA SCHUMI, TIFFOSI "TE ADORAMUS"!

XXIX_SÍ COM LO TAUR SE'N VA FUIT PEL DESERT.

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert/
quan és sobrat per son semblant qui·l força,/
ne torna mai fins ha cobrada força/
per destruir aquell qui l'ha desert,/
tot enaixí·m cové llunyar de vós,/
car vostre gest mon esforç ha confús:/
no tornaré fins del tot haja fus/
la gran paor qui·m tol ser delitós.

POSSEÏT

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs/ faran un sopar fred amb el meu cos / trobaran un regust de tu. I ets tu / que indecentment t'has estimat per mi / fins al revolt: saciada de tu, / ara t'excites, te me'n vas darrera / d'un altre cos, i em refuses la pau. / No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

AFICIONS

AFICIONS
la meva afició principal és fer el que fa la gent d'aquesta foto! Animar Ferrari i animar en Schumi! Ara, però, haurem d'aprendre a cridar "Massa! Massa!" i "Raikkonen! Raikkonen!" i no és tan fàcil! De totes maneres TORNAREM A VÈNCER!! A veure si encara ens haurem de menjar l'Alonso!!!

cada any, la família ens reunim per anar a Montmeló a veure els f1, tant si Ferrari guanya com si no! En aquesta foto ja veieu qui va a davant i qui a darrere, oi? hahahaha

la família animant en Schumi, això ja no es tornarà a repetir, però que en quedi constància!! Eh que estem guapus (parèntesi)?

la "passione rossa" es contagia! A casa (perquè la mansió de la foto és casa meva...) hi ha la tradició de penjar la bandera de l'Scuderia cada cop que guanya un dels nostres! Amb en Schumi l'hem penjat moltes vegades, a veure si aquest any amb en Massa i en Raikkonen es repeteix la gesta! Si un diumenge que hi hagi carrera guanya Ferrari i passeu per davant de casa, aquest és l'espectacle que us trobareu!!!

EL MEU COTXE QUAN PLOU

EL MEU COTXE QUAN PLOU
Aquí us ensenyo el meu cotxe un dia baixant de Sant Julià (m'he descuidat de dir, el meu cotxe "ideal"?). El dia que vulgueu us porto a donar un volt (ei nenes, amb aquest cotxe no hi haurà ningú que es baralli per anar a davant, oi?).

EL MEU COTXE QUAN FA SOL

EL MEU COTXE QUAN FA SOL
Aquí és un dia baixant de Sant Marc (per carretera, eh, que el meu cotxe és molt senyor i no vol baixar per camí de carro!). Amb tants viatges, a vegades toca passar per cal mecànic, i com que Maranello em queda bastant lluny, el solc portar al pare de l'Eva, que com que ja li va arreglar cotxes grans ja no ve d'un (tot i que ell potser preferiria arreglar-ne un de color blau... ai Toni Toni!).

EL MEU POEMA

Garantia de grumolls
si garbelles les glicines
amb gargalls de glonitina.

EL MEU CONTE

Quan érem petits, a l’Àfrica sempre li penjava el moc com un pírcing: de dins el nas a l’ala dreta, tot un fil de carmell que s’havia estirganyat fugint del mocador – i sempre a la dreta, perquè la mossa es mocava d’esquerra a dreta.

D’entre les moltes coses lletges que li dèiem, un dia de gimnàs a mi se’m va ocórrer d’afegir-hi “Casper” en referència a la gran quantitat de capil·lars morts que eixien del seu cap en floridura.

El voleibol és per als que juguen a futbol amb les mans, i jo seguia sense rascar pilota, “Casper, el fantasmet / vol que tots sapigueu / que té molts amics / i que són aquí / aviat els coneixereeu!”. Ella amb el pírcing de carmell a l’esquerra i el moc de plor contingut a la dreta, “Casper”, “Casper”, “Casper”.
Quan érem petits érem cruels. La crueltat és una escala que es puja de pressa segons el graó on estàs, i tothom vol arribar a dalt. Ara que som grans vaig a la funerària perquè enterrem l’Àfrica: ja no porta pírcing i ha deixat la multinacional.

Els "xistes" de lingüista

1 S'alça el teló i es veu un helicòpter amb la senyera catalana, l'escut de TV3 i que es diu Flordeneu:
- Quin seria el programa preferit de Mossèn Cinto Verdaguer si fos viu?

"Els Pirineus des de l'aire"

2 Sabeu quin és el "colmo" d'un lingüista (a part d'haver de dir "colmo" perquè no troba l'expressió genuïna)?

"Tenir un fill un punt volat"

3 Sabeu quin és el "colmo" d'un filòleg jueu (a part d'haver de dir "colmo" perquè no troba l'expressió genuïna, i "jueu" perquè li funcioni l'acudit)?
Tenir un fill ss.